Espais públics insostenibles
Espais públics insostenibles

Espais públics insostenibles

ESPAIS PÚBLICS INSOSTENIBLES    Levante-emv 01-11-2015

 Medi ambient és ja un terme plenament interioritzat pels ciutadans i pels governs, partits polítics i altres organitzacions. Altra qüestió, però, és si aquesta normalització es tradueix en una transformació suficient dels hàbits individuals i de les polítiques públiques.

Els indicadors de sostenibilitat donen peu a l’escepticisme. No cal anar molt lluny per a trobar discordances entre els plantejaments formals i la realitat: el paisatge urbà mostra clarament eixa línia de fractura.

Anys d’educació ambiental han servit per a entendre que si millorar l’entorn és una condició imprescindible per a millorar la qualitat de vida, haurem de començar pel paisatge urbà, que és el nostre entorn més pròxim i on passem la major part de la vida. A més, l’escala urbana coincideix amb l’àmbit d’actuació municipal i, per aquesta raó, encara resulta més interessant: són els ciutadans i ajuntaments els que poden decidir com volen la seua ciutat.

Per això és tan incomprensible la falta d’iniciatives per a millorar el paisatge urbà. I quan parlem d’iniciatives no estem referint-nos a ocurrències més o menys brillants, sinó a plans integrals substanciats en objectius i programes viables.

Les dificultats econòmiques per les quals estem passant podrien ser una explicació, però només per als grans projectes o infraestructures. Mentrestant, hi ha actuacions que, amb uns costos moderats, permetrien millorar aspectes concrets de les ciutats: pacificació del trànsit i promoció de la mobilitat sostenible amb propostes com el Camí Escolar, redefinició de zones verdes i un llarg etcètera.

Per la seua importància, és interessant que reflexionem sobre l’espai públic, sobre la seua habitabilitat i influència en el desenvolupament òptim de la persona. L’espai públic és un dels elements més definitoris de la ciutat i esdevé fonamental per als sectors de població amb menor mobilitat, autonomia (ancians i menors) i capacitat econòmica. Tampoc és menyspreable el seu impacte en la salut: l’obesitat infantil, amb una incidència del 20%, està molt relacionada amb els hàbits de vida i ací, de nou, l’espai públic hi pot jugar un paper important.

Malgrat això, sorprèn la duresa i la discapacitat social d’aquests espais. El centre o la Plaça de l’Ajuntament de molts  pobles n’és el paradigma. La delimitació de l’espai per a persones, en contraposició a l’espai per als vehicles i activitats econòmiques, és sempre una tasca difícil que, generalment, se soluciona restringint i enreixant el primer: es tanquen parcs i jardins, es posen rosaris de boles en les voreres i es prohibeix jugar, córrer, xafar i pujar a… En lloc de transformar l’entorn en un ambient més segur, ric i agradable, creem reserves protegides per a les persones.

L’omnipresència del ferro en forma de senyals, pilons, boles, tanques i altres obstacles ens reclou. L’espai destinat a les persones es veu reduït i adopta un aspecte de reserva que adultera la forma com ens relacionem entre nosaltres i amb l’entorn, erosiona la funcionalitat urbana i crea entorns menys atractius.

Aquesta visió de la ciutat obeeix a un corrent de pensament on l’espai públic es concep com espai productiu i, per tant, sacrificat solemnement al cotxe; al cotxe i als adults, que són els elements productius. És un plantejament insostenible des del moment que prima la visió economicista i exclou els altres dos components de la sostenibilitat (el vessant social i ambiental).

És una visió caducada, la pervivència de la qual només pot explicar-se per eixa discordança a què féiem referència al principi. Superar aquesta anomalia és una prioritat i, com hem vist, està (almenys parcialment) a la mà dels ajuntaments i dels pobles començar a fer-ho. Costaria molt obrir la plaça eliminant alguns quilos de ferro? Podem posar algun cartell que diga Podeu trepitjar la gespa?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

306